El teu nom en coreà

Sobre aquesta calculadora

Què és el hangul

El hangul és l’alfabet del coreà. Les seves lletres s’agrupen en blocs, i cada bloc és una síl·laba: una consonant, una vocal i, de vegades, una consonant final. 카 és ka (ㅋ i ㅏ), i 를 porta ㄹ al principi i al final, amb la vocal de suport ㅡ al mig. Els noms estrangers s’hi escriuen segons com sonen, no segons com s’escriuen.

Del teu nom al hangul, en dos passos

1. Com sona. Primer es passa el nom a la seva pronunciació en l’Alfabet Fonètic Internacional. En castellà és gairebé automàtic, perquè es pronuncia com s’escriu: Javier és /xaˈbjeɾ/, amb la j que sona /x/ i la v que sona /b/.

2. Com s’escriu aquest so. Després, cada so s’escriu amb la lletra coreana que li correspon segons la norma: xa és 하, i bje, 비에. La r final no pot tancar una síl·laba coreana, així que en forma una de pròpia amb la vocal de suport ㅡ: 르. Resultat: 하비에르.

El que el coreà no té

El coreà escriu la l i la r amb la mateixa lletra, ㄹ. No té f ni v: la f s’escriu amb ㅍ (p) i la v, com la b, amb ㅂ (Felipe, 펠리페; Víctor, 빅토르). La z i la c de ce i ci del castellà van amb ㅅ (s), i la j i la g de ge i gi, amb ㅎ (h): Jorge és 호르헤. La ll i la y es fonen amb la vocal que les segueix (Guillermo, 기예르모), igual que la ñ (Begoña, 베고냐).

La l doble i les consonants finals

La norma escriu dues vegades la l que va entre vocals: una al final de la síl·laba anterior i una altra al principi de la següent. Per això Julio és 훌리오 i Carlos, 카를로스. La l, la n i la m poden tancar una síl·laba, i també la c i la p davant d’una altra consonant (Víctor, 빅토르); les altres consonants finals formen síl·laba pròpia amb ㅡ: la s de Carlos és 스 i la d de David, 드. La n davant de c o g s’escriu ㅇ, com a Domingo (도밍고) o Ángel (앙헬).

Formes fixades per l’ús

Alguns noms s’escriuen a Corea d’una manera que no surt de la norma, gairebé sempre perquè recullen un tret de la seva llengua que les regles no veuen: el català Josep és 주제프, amb la o que en català sona u. Per a uns sis-cents noms fem servir la forma que més es veu a Corea per a persones reals que es diuen així, i t’ensenyem també les altres formes habituals.

Noms en català, gallec i basc

Molts noms d’Espanya són catalans, gallecs o bascos, i els llegim en la seva llengua, els escriguis a la pàgina que els escriguis. Canvien poques lletres: la x, que en totes tres sol sonar com ix (Xosé, 쇼세; Uxue, 우슈에), i en català la j i la g davant de e o i, que sonen com la j francesa (Jan, 잔; Jordi, 조르디). Per saber en quina llengua es llegeix cada nom amb x, j o g, mirem on ha nascut la gent que es diu així, segons l’INE: si almenys dos de cada tres van néixer a Galícia, a Euskadi i Navarra o a les comunitats de llengua catalana, es llegeix en aquesta llengua. Si el nom no és en aquesta llista, ho deduïm de com s’escriu: una x a l’inici o darrere de n, r o i sona com ix (Xoel, 쇼엘; Breixo, 브레이쇼), i a la resta, com en castellà (Alexandra, 알렉산드라).

Noms d’altres països

Cada vegada més gent a Espanya i a l’Amèrica es diu Chloe, Liam, Mohamed o Jennifer. Per als noms d’altres països que es porten a Espanya, segons el registre de noms de l’INE, fem servir la forma amb què s’escriuen a Corea per a persones de tot el món: Chloe és 클로이 i Jennifer, 제니퍼. Si el nom també és espanyol, com Juliana o Regina, el llegim en castellà i t’ensenyem a part com s’escriu si es pronuncia com en un altre idioma: Juliana és 훌리아나, i a la portuguesa o a l’anglesa, 줄리아나.